Escalada

En la secció d’escalada podràs trobar:
-          
      Diverses guies d’escalada de la zona i alguna una mica mes “exòtica”.
Si ja eres membre del CEC,  sols has de passar pel centre i comprovar si tenim la que necessites, apunta en el llibre de sortida la data en la que t’emportes la guia i, al finalitzar la teva activitat , torna-la al centre i apunta la data de tornada en el llibre de registre, fàcil no? 
També existeix una llista amb guies de membres del centre i els seus telèfons , contactant amb ells podràs accedir a la guia. Entre una i tres setmanes es el temps estimat per a tenir la guia a casa, igual passa amb les revistes.

 

    


-         




      Disposem de material col·lectiu, per accedir a ell tindràs que certificar que estàs format per utilitzar-lo, anotar en el llibre de material la data de sortida, l’activitat a realitzar i en acabar esta la data de tornada. Pensa que al igual que els llibres hi ha mes gent que també vol gaudir del material tin cura d’ ell i no el retingues a casa parat, tots ho agrairem.
Si t’apeteix “piar” alguna de les teves activitats, i colgar alguna foto ho pots fer contactant amb els responsables del blog, la teva col·laboració serà ben rebuda.
Per a enviar la teva col.laboració: cexcontesta@gmail.com

  




-  Per a l’any 2012 tenim previst la realització de varis cursos de formació per als membres que estiguen interessats, a falta de confirmar les dades dels cursos i el seu cost ves consultant el blog en la secció d’escalada o directament passant pel centre, tan prompte sapiguem les dates les colgarem i avisarem als interessats.


 Aquí la llista dels previstos per l’any que entrem;
                               INICIACIÓ A L’ESCALADA ESPORTIVA *
                               INICIACIÓ A L’ESCALADA CLASSICA
                               ESCALADA ARTIFICIAL
                               AUTORRESCAT EN ROCA
*En aquet curs apart de col·laborar el centre , també ho fa la casa de la joventut i serà en la seva seu on podràs fer la inscripció , el motiu es no tenir dos llistes de inscripció per tal de no solapar el numero de participants.
        
             



                       ACTIVITATS REALITZADES


CURSET D'ESCALADA ARTIFICIAL.
En novembre del 2011, en la reunió que vam tenir al centre la secció d’escalada, es va proposar la realització de cursos de formació per escaladors, des de; iniciació a l’esportiva, autorrescat, iniciació a la via clàssica (tapia) i escalada artificial. El 31 de març i 1 d’abril, després que el guia instructor del curs, superes una lesió que l’avia apartat de l’activitat des de principi d’any, li tocava el torn a l’artificial. Modalitat d’escalada una mica oblidada en aquestos temps, pro penso que un escalador com cal deuria de controlar una mica o tenir uns mínims coneixements.

El bagatge que et dona l’artificial a l’hora de col·locar els segurs i visualitzar el seu emplaçament es algo que es guanya ràpidament practicant aquesta modalitat , mol mes ràpid que dedicant-se a realitzar vies semi equipades. Per lo tant crec que queda mes que justificat per a qualsevol escalador la realització d’algun curs com aquet.
El citat cap de setmana,8 escaladors del centre, varem sortir cap a la Mussara a la serra de Prades (Tarragona). Uns realitzarien el curs dissabte i altres diumenge (4i4). Els del segon torn varem aprofitar per fer una mica d’esportiva al”Falco”, on vam passar el dia fins que es va fer l’hora de reunir-se amb els companys i el guia al refugi de la Mussara.
Després d’una petita tertúlia el primer grup s’acomiadava i tornava cap a Cocentaina, satisfets i contents per l’experiència. Entre els assistents al curs, hi avia gent fundadora de la secció d’escalada, altres que ja fa temps que estem i recents incorporats el centre.
, Marcos, Pep, Paulí, Vicent, Vila ,Pepet, Samu i en el meu donar les gracies al centre per averi pres part i col·laborat amb aquesta iniciativa , i esperant que no sigui l’ultima. Quique.





JORNADA DE PORTES OBERTES AL BALCONET


Hui hem tingut una jornada de portes obertes, de la secció d’escalada. Hem quedat a les nou del matí en el C.E.C., però és veu que açò de escalar i matinar no és compatible.....

Érem cinc persones, a eixes hores tan intespestives, i ens hem pujat al sector de la cova del balconet. Abans d’esmorzar hem equipat unes quantes vies, i després ens n’hem anat a per l’aigua sal i els bocates.
 Be el matí ha anat passant i prop de les dotze, ja érem un bon grup de participants, clar es és que a les nou on anem, si inclús no han posat ni els carrers.
Entre rialles i bon ambient hi ha passat el matí, i sobre les dos hem donat per conclosa l’activitat, amb un bon sabor de boca i amb ganes de tornar a repetir.


ESCALADA AL MARROC


                           
                                TAGHIA 2011 

Un dia escalant al mas de la penya, entre via i via, tornàvem a somiar desperts ; molaria anar a trepar aquí ..allí.. mes enllà... Ningú sabia que aquet cop no es quedaria sols en paraules. Miguel Angel Vilaplana  “el Vila” va dir;
-estaria be anar a Taghia,  no es car i les parets...
  no el vaig deixar acabar de parlar ;
-compra els bitllets!. - Vila no s’ho creia –si Home, fes les reserves dels bitllets, si no, no marxarem mai a cap lloc.
Els col·legues mes propers cadscú per diferents motius, aquet cop es quedarien aquí; érem cordada de 2.
 Aconseguim la guia de Taghia, i tot tipus de informació gracies la gran gestió de Vila, fins i tot marxem amb una llista de vies que no podíem deixar de fer, gentilesa de l’amic Anaya, la llista del top 10 no decepciona.
Quasi sense adonar-nos-en,  arriba el dia de marxar i desprès d’alguna petita confusió a l’aeroport, on quasi ens deixem la guia i alguna altra cosa bàsica, ens enlairem cap a Marroc. En un tres i no res, estàvem a Marrackech,  on ens venien a recollir amb un tot terreny algo destartalat. Després de varies gestions del xòfer i parar a sopar a Azzilal arribem a Zahouia Ahansa a les 4 i pico de la matinada, dormim poc i mal i a les 7 del mati ens aixequem. A la terrassa de casa Mohamed em creuo amb un altre client amb pinta d’escalador que em diu “Bonjour”, jo li conteste amb un frances amb accent del comtat, “Bonjour”. Aquet noi era Felix, de Tarragona i aquesta la conversa en frances mes curta del viatge. Sergi , Felix, Vila i jo esmorzem, te cafè amb llet pa amb mantega , melmelada i... COQUETES FREGIDES ! Igualetes que les que fan a casa les nostres mares. Carreguem dos burretes amb les motxilles i “caminito” a Taghia, ara es quan Vila i jo es donem compte de que si, ARA SI. Ja avien acabat les negociacions i regatejos fins  que tornem a Marrackech.
Taghia es un petit poble situat al alt Atlas a 200km a l’est  de Marrackech i a 1900m d’altitud, amb uns 400 habitants .  L’últim tram de carretera es una  pista de muntanya de 40km, que perfila  una part de l’atlas, sovint nevada al hivern i fins i tot a la primavera. Des de  Zaohuia que es on arriba la pista ,surt una vall bastant engorjada , amb un petit riu que ens acompanya tota l’estona. El camí voreja i creua el riu als llocs mes febles d’aquest , hi ha llocs puntuals on tenim que sortejar el torrent per unes construccions fetes pels locals, que els estrangers em batejat com “ferrades  Berbères”,  un tronc i unes quantes pedres deixades caure damunt formen una mena de pas elevat, i  sol ser en llocs enlairats que et fan pensar si es partirà el tronc o no. Com ens n’ anem  adentrant dins de la vall anem endarrerint en el temps, sols algunes parabòliques ens recorden la civilització. Les parets de les cases son de pedra i fang, el sostre de fusta, terra , un plàstic per impermeabilitzar i una ultima capa de terra compactada .
En menys de 3 hores estem a Taghia on ens espera Saïd amb te i pastes. Recuperem una mica de forces i cap a la “paret”. Haviem arrancat i ja no pararíem, 4 dies d’escalada i un de descans, 3 dies de escalada i 2 de descans, tenim sort per que a sobre plou i neva, però clar, dos dies tancat al refu es massa i decidim sortir a fer una “excursioneta” el segon dia. S’apunta quasi tota la gent qui hi ha al refu, holandesos, bascos , italians, francesos, la portuguesa i la belga. Al principi caminem entre el “xirimiri”, després entre la neu, 1200m de desnivell positiu, el altímetre del italià marcava mes de 3100, no esta mal per ser un dia de descans. Escalaríem 2 dies mes i prou , la pell ens fa prou mal i ens obliga a no fer-li massa força a res que punxe una mica, ens ve al cap Jesús un dels nois andalusos ; “ estoy harto de tanto pinxo”.

Les vies:
-BELLE  ET BERBÈRE 300M  TD+   6b+(6a+)  Vila i Quique.
-CANYON APACHE 280M   ED-  6c(6b) Vila i Quique.
-AU NOM DE LA RÉFORME 300M  6c(6b) Vila i Quique.
-LES RIVIÈRES POURPRES 500M  7c(7a) Vila i Felix.
-A BOIRE OU JE TUE LE CHIEN  250M  ED-  6c(6a+) Nacho i Quique.
-BARACA  680M  ED-  7b(6b+) Vila i Quique.
-HABEN ODER SEIN  250M  ED-  6b+(6b) Vila i Quique.
-ZEBDA  260M  ED+  7b+(6c) Vila i Quique.
-TROMPETENKATER  320M  7a+ Vila i Quique.
-L’ALLUMER DE BELLE BERBÈRE 320M  6b+ o 6c (dos sortides) Vila i Quique.

Un total de 3210 m escalats per Vila i 2960 per Quique. Metres i metres del calcari mes abrasiu que haviem escalat mai, vies de roca compacta on no es cau ni una petita gleva des del  peu de via fins el cim, dels mes de 3000m escalats sols es va trencar un petit canto per al peu .
L’ ambient a la Gite  de Saïd es mol bo i totes les nits desprès del sopar comentem les vies que em fet i les que volem fer l’endemà .Hi ha tan  bon rollo entre tots que fins i tot podem anar  varies cordades a la mateixa via, sols pactem l’hora de sortida i de l’esmorzar .Les cordades de 3 deixen passar a les de 2, el que va mes lent deixa passar al que va mes ràpid i tots contents. La roca es tan bona, però tan bona ! que no ens importa portar a ningú al davant doncs saps  que no et tiraran cap pedra. Passen els dies i no sabem si estem a dilluns o a dijous, sols sabem si es el tercer dia d’escalada o el segon després del descans, el mal que et fa la pell de les mans o la poca “yema” que et queda ens avisa del proper dia de descans. Pro tot arriba i hem de marxar, ara toca desfer el camí i tornar a la “civilització”.
De camí ,parem a un poble on estan de festes i veiem un espectacle que ja m’és familiar , Berbérs a cavall disparant amb les seves espingardes a l’ aire, com a festes de moros i cristians.  Al final arribem a Marrackech,  dinem i deixem les motxilles a l’habitació” patera”  que ens han reservat per a tres, Rafa que tornava amb nosaltres, Vila i jo. Apenes  podem deixar els bultos al terra. Passegem pel sóc , el canvi d’ estar a la muntanya i venir al caos es una mica traumàtic, tot de gent ,sorolls , motos i cotxes pitant i a tot arreu, buuf!  Abans de sopar passem per un bar a veure el futbol de la xampions, Madrid – Barça, ens cobren 20 dirhams per entrar a un bar reconvertit a sala de cine per l’ocasió, tenim una consumició amb l’entrada. La gent esta com boja i no havia vist un ambient com aquest en cap bar d’espanya mirant aquest classic, BRUTAL!  Els tres hem de que seure en files de butaques diferents , hi ha gent asseguda en capses de coca cola buides ,gent plantada, xillant , tocant la darbuca, cantant i aplaudint;  li dic al Vila;
-Guanye qui  guanye, que sigui una victòria justa i sense polèmica, perque si no, sabrem com s’han trencat les cadires en les que estem asseguts.
Les cadires son de plàstic i estan la majoria trencades, a cada moviment e foten un pessic al cul, el bar es un autèntica olla a pressió.
L’endemà al mati donem altre tomb per Marrackech i ens lliurem per qüestió d’hora i mitja de l’atemptat que hi va haver  a la cafeteria de la plaça, feia poc que passejàvem per allí.  Després de dinar Vila i jo ens acomiadem de Rafa i marxem a l’aeroport, ara si que havia acabat tot, i en unes hores estaríem a casa. Darrere quedaven 9 vies a Taghia, pujades i baixades per canals i barrancs, els sopars a casa Saïd, les tertúlies fanàtiques i algun “altercat intestinal”.

Al marxar de Taghia vam “amenaçar” a Saïd; VOLVEREMOS!


CURSET ESCALADA


HOLA A TOTS!!!

 Com havíem anunciat a principi d’any, tenim previstos alguns cursos de formació per escaladors . El primer, el de iniciació a l’escalada esportiva previst per a gener, va finalitzat el dissabte 4 de febrer amb una setmana de retràs per la pluja de la setmana anterior. El nombre de participants a sigut baix, tan sols dos. La quantitat ha sigut contrarestada per la qualitat dels participants, hem segut pocs, però bons.
 Desprès de 14 anys pot ser que tornem a tenir joves promeses. Sols el temps ho dirà, de moment se’ls veu amb ganes. Recordem que fins avui l’escalador mes jove era “un tal” Jose Hipòlit Pasqual Sempere, mes conegut com “Pepet” amb una edat de 30 anys. No esta mal,eh? El curs ha sigut impartit majoritàriament ,al rocòdrom del poliesportiu de Cocentaina, on s’han realitzat unes petites actuacions per condicionar les instal•lacions a les necessitats d’aquest curs. L’ultima sessió (ben fresqueta) l’hem realitzat al barranc dels tarongers, sector patiràs, a Ontinyent.” Desde luego” que el dia de la sortida el nom del sector no podia estar més encertat, que rasca a primera hora maxo! Encara que quan va entrar el sol vam estar ,ole!
 En breu tindrem noticies de les dades del curs de INICIACIÓ A LA VIA CLÀSSICA, i els seus continguts, estigueu pendents de les actualitzacions al blog. Aquí unes fotos del que a sigut el curs i les novetats al rocòdrom.
 Saluts a tots i, “a tibar”!!